Informe “La música clàssica a Catalunya”

Una de les grans mancances de tot l’àmbit de la música, no només de la clàssica, és una històrica falta de dades fiables i científiques: es desconeix la dimensió real de la nostra indústria, l’aportació concreta dels professionals a la societat, les característiques generals del nostre ecosistema, el número d’intèrprets o de quin tipus actuen de forma regular o les tendències a l’hora de programar el repertori musical existent.

Per pal·liar aquesta situació, l’ACIMC empren una investigació pròpia en forma d’informe, que té com a finalitat l’obtenció d’un mapa de posicionament de l’activitat de la música clàssica a Catalunya a partir de les programacions musicals dutes a terme cada any a tot el territori català.

Especialment, es vol posar èmfasi en l’obtenció de dades sobre la presència de la clàssica en els espais i equipaments que acullen activitat cultural, a més de detectar i inventariar els organitzadors i promotors de concerts, però alhora tenint una mirada directa cap al repertori programat, i també en els perfils dels intèrprets contractats, tant solistes –instrumentals com vocals– com formacions orquestrals o de cambra, alhora que es vol analitzar el repartiment dels ajuts i subvencions públiques. I és a partir de la recopilació, contextualització i anàlisis integral de tota aquesta informació que es vol perfilar la política cultural de les institucions musicals i de les entitats del sector perquè els resultats i valoracions puguin assistir en la presa de decisions i alhora fomentar un ecosistema just i divers.

El projecte, de caràcter anual, s’encarrega a la Fundació Bosch i Gimpera i al grup de recerca RESCUE de la Universitat de Barcelona, sota el lideratge de les Dres. Magda Polo Pujades (catedràtica titular d’Història de l’Art en especialitat Música) i Arlinda Garcia Coll (professora titular de la Facultat de Geografia i Història), que és el responsable de la fase d’investigació i de l’entrega de l’informe final que recull les dades més rellevants i que permet poder extreure’n les principals conclusions i proposar accions i mecanismes directes de millora i correcció.